DISTÀNCIA TOTAL 1,8 km
DESNIVELL 15 m / -15 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 1 h
ÈPOCA DE L'ANY Tot l'any
PUNT D'INICI Aparcament del carrer de l’Estació
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Passeig pel nucli històric de Sant Feliu de Pallerols per descobrir-ne la riquesa arquitectònica i històrica, i entendre com el poble ha anat creixent i transformant-se al llarg dels segles.
L’itinerari comença a l’antiga estació de la via verda, avui oficina de turisme i bar restaurant, punt ideal per iniciar la visita. Des d’aquí podem seguir l’ordre dels punts d’interès proposats o bé deixar-nos portar pels carrers, entrant i sortint de places, carrerons estrets i racons que expliquen la vida del poble. Al llarg del camí trobarem, en cada punt d’interès, plafons interpretatius que ens revelen la història de l’espai: des dels orígens medievals de la Sagrera i la ja desapareguda església romànica, fins a l’expansió del nucli en èpoques més recents. Si seguim la proposta sencera, en menys de dos quilòmetres descobrirem els indrets més significatius del centre; un recorregut curt però ple de detalls que captiva i sorprèn a tots els visitants.
La llegenda explica que, una nit de lluna plena, un veí de Sant Feliu caminava vora el riu Brugent quan quedà captivat pel reflex brillant de la lluna sobre l’aigua quieta. Enamorat d’aquella imatge, va imaginar que podia atrapar-la i, entusiasmat, intentà pescar-la amb un cove. Però, per més que el submergia i l’alçava, la lluna mai no quedava atrapada.
Algú que ho veia li preguntà, mig rient: «Què feu? Pescar la lluna?».
Des d’aleshores, als habitants de Sant Feliu de Pallerols se’ls anomena pescallunes: gent amb somnis, il·lusions i ambicions, que mira endavant i no té por d’intentar l’impossible.
Si ens hi fixem bé, sobre el Brugent i al bell mig del poble, encara podrem trobar algun rastre d’aquest santfeliuenc.
L’antiga estació del ferrocarril Olot-Girona, avui al peu de la via verda, acull l’Oficina de Turisme i un espai de lleure ideal per iniciar rutes i començar a descobrir la població amb calma.
Antiga rectoria que, tal com indica encara la seva façana, també va fer d’escola. En els darrers anys s’ha convertit en un espai de trobades i convivències d’estiu, ple de vida i records compartits.
Carrer que es va anar formant fora del nucli antic. Es va urbanitzar a partir del segle XVI vora l'antic portal del pont i al llarg del camí ral. Aquest espai marca l’inici del creixement extramurs del poble.
Aquest carrer, que segueix el camí ral, acollí ferrers i artesans del metall que oferien serveis als viatgers que hi passaven. L’ofici i el moviment del camí van consolidar les cases de l’actual carrer.
Al final del carrer de Sant Sebastià, la capella s’alça vora l’antic camí ral. Sant Sebastià era molt venerat com a protector contra la pesta, i era habitual trobar a l’entrada o la sortida de les viles capelles o altres monuments dedicats a aquest sant.
Camí que unia Sant Feliu de Pallerols amb les Planes i connectava la vall d’Hostoles amb la d’en Bas. Un traçat antic i molt transitat, essencial per als desplaçaments entre les principals poblacions.
Edifici modernista tardà aixecat per la família Casas, dedicada a la cera i la xocolata. Als baixos encara s’hi conserva l’espai que havia estat la seva botiga emblemàtica de venda de xocolata i cafè.
En aquest punt avui s’alça el monument dedicat a Francesc de Verntallat, líder remença del segle XV que defensà la llibertat dels homes i dones camperols en la guerra dels Remences.
Molí fariner de finals del segle XII, restaurat i en funcionament, que és un testimoni que explica el paisatge i les relacions de poder medievals. S’hi poden fer visites, que cal concertar prèviament a l’Oficina de Turisme.
El carrer dels Valls és hereu del pas que hi havia entre l’antiga muralla i les primeres cases. Els valls eren l’espai buit entre mur i habitatges, un corredor on no es podia edificar i que encara avui explica l’origen del nucli.
Cases situades a trenta passes de l’església que, per ordre de l’abat Oliva i sota la institució de la Pau i Treva del Senyor, gaudien de protecció davant furts i abusos feudals. Un espai segur en temps incerts.
Restaurada després dels terratrèmols del segle XV, sorprèn per la seva orientació nord-sud. L’absis genera carrerons estrets, que recorden que en aquest punt hi havia l’antic temple romànic, que estava orientat d’est a oest, com era habitual.
Al centre d’aquest espai social i comercial s’alça la font modernista de 1925 coneguda com «el lago». L’envolten cases dels segles XVI-XIX, que amb el temps han anat definint i tancant la plaça del Firal.
Capella que fou parroquial al segle XVI. En destaquen la façana amb coronament semicircular, el campanar barroc octogonal i el curiós jeroglífic numèric del dintell, que amaga l’any de la seva restauració.
Conegut com a Can Manel, és obra dels enginyers que construïen el tren d’Olot. S'hi embarcaven els blocs de gel que es baixaven de la muntanya per transportar-los riu avall. En destaquen l’alt porxo de maçoneria i els arcs apuntats.
