DISTÀNCIA TOTAL 13,0 km
DESNIVELL 675 m / -675 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 5 h 30 min
ÈPOCA DE L'ANY Tot l'any
PUNT D'INICI Aparcament de l’avinguda de la Diputació
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari exigent que s’enfila pels primers contraforts muntanyosos al nord de la vall del riu Fluvial, entre boscos i antics espais d’explotació de pedra.
Sortim de la plaça del Mercat, davant de l’església de Santa Maria, i travessem el carrer de França fins a sortir del nucli. El camí antic avança cap al nord, en direcció a Sant Grau d’Entreperes, entre camps i marges de pedra seca que expliquen la història del treball rural i la relació entre l’home i la muntanya. Continuem pel camí dels Valencians i girem a l’est per pujar al pas de la Guilla, un petit grau que ens acosta al cim de Montoriol i a l’oratori de Sant Jordi, des d’on les vistes són magnífiques. Baixem cap a la riera de Juiàs, amb parada al mirador de la Pedrera, vell espai d’extracció de pedra. Seguim pel sud de Meians fins al forn d’en Prim, antic forn de calç, i retornem cap a Tortellà passant per l’antiga guixera, avui convertida en zona humida natural que acull vida i tranquil·litat.
Prop del poble trobem l’aeròdrom del pla de Tapioles, construït el 1938 al sud-oest del poble. Va ser utilitzat per l’aviació republicana durant la Guerra Civil. Amb dues pistes i capacitat per a 36 avions, donava suport als aeròdroms de les Preses i Celrà. Ocupava unes 20 hectàrees i va ser construït amb l’esforç dels veïns. Tot i que va funcionar només fins al 1939, encara s’hi conserven dos refugis antiaeris en bon estat, que permeten recordar aquell passat bèl·lic i el paper del poble en aquell moment històric.
La ruta està totalment senyalitzada amb les marques grogues horitzontals de la xarxa de camins Itinerànnia.
Aparcament en bateria situat a l’entrada de la població, just al costat d’una àmplia zona verda i d’esbarjo, ideal per començar la visita amb tranquil·litat i gaudir de l’entorn natural de Tortellà.
Aquest espai religiós, tal com el veiem avui, és una reconstrucció del segle XVIII sobre un antic temple romànic, del qual es conserva la façana de ponent amb l’antiga porta, ara silenciosa i cegada.
Camí històric que s’enfila cap al nord des de la població i que, amb el pas dels segles, es va anar urbanitzant. El poble va créixer al llarg d’aquest antic eix de sortida cap als camins de muntanya.
Tram de l’antiga via que unia Tortellà amb Sant Grau d’Entreperes i Gitarriu. Els noms dels camins canvien amb els anys, però les seves empremtes romanen i tracen al paisatge la memòria del pas del temps.
Petit grau o pas entre roques i alzines que obre el camí cap al cim de Montoriol, mentre a l’est s’alcen els cingles de Monteia, guardians silenciosos d’aquest paisatge de pedra i verd.
Oratori d’origen incert, reconstruït diverses vegades, la darrera als anys noranta del segle XX. Espai de culte on, per Sant Jordi, la gent pujava en processó per beneir les terres i demanar protecció.
Antiga pedrera d’on s’extreia pedra per a l’autovia d’Olot a Besalú. Clausurada el 2010, avui és un espai on la natura es regenera lentament, fet que posa de manifest la força del temps en la restauració del paisatge.
Durant segles, la calç s’ha obtingut de la mateixa manera: prop dels camins, on es calcinava la pedra calcària en forns senzills per convertir-la en calç viva, essencial per a la construcció i el camp.
Les antigues guixeres de Tortellà s’han convertit en zona humida, i avui acullen joncs, canyissars i salzes. Es tracta d’un espai de gran valor ecològic, restaurat i preservat per l’Ajuntament com a refugi de biodiversitat.
