DISTÀNCIA TOTAL 8,1 km
DESNIVELL 440 m / -440 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 3 h 30 min
ÈPOCA DE L'ANY Tot l’any
PUNT D'INICI Aparcament del Camp de la Vila
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari clàssic per gaudir de les millors vistes de la vall de Camprodon, resseguint els vessants boscosos de la muntanya de Sant Antoni i algunes de les fonts més emblemàtiques de Camprodon.
Des de l’aparcament del Camp de la Vila (estació d’autobusos), seguim el passeig de la Muralla fins a la C-38, que travessem per iniciar una pujada decidida entre antigues feixes i l’ombra del bosc fins al coll de Sant Antoni. Deixem el cim de Sant Antoni Vell a l’esquerra i fem el darrer tram d’ascens fins a l’ermita de Sant Antoni, on les vistes s’obren sobre la vall de Camprodon. Comencem el descens pel costat est fins al coll de la Brossa i el pla de Bonaire, on una pista ampla ens porta al monument a Cèsar August Torras. Continuem baixant i passem per la font de Sant Patllari i la font del Botàs. Ja dins Camprodon, entrem pel carrer de Llandrius i travessem el nucli passant per Can Roig, el monestir de Sant Pere i l’església de Santa Maria, abans d’arribar al Pont Nou.
Catalunya és terra de roures i grans rouredes, però poques vegades podem gaudir d’una roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) com la de Mas Llandrius o Can Pascal. Des de l’itinerari de Sant Antoni, si tenim temps, val la pena apropar-se fins a la font del Vern i endinsar-se en aquest espai natural d’incalculable valor ecològic. Per fer que l’experiència sigui encara més plena, podem utilitzar els materials d’observació i calma de VoraTer com a suport per connectar amb la natura.
VORATER
La ruta està totalment senyalitzada amb les marques grogues horitzontals de la xarxa de camins Itinerànnia.
A l’entrada de la vila, aquest aparcament és al costat de l’estació d’autobusos de Camprodon, de manera que ofereix una connexió fàcil amb el transport públic i un bon punt de partida per descobrir la ruta i la vila.
Ermita del segle XVIII que regala una de les millors vistes sobre la vall de Camprodon i els cims dels Pirineus Orientals. Als seus peus, les valls del Ter i del Ritort s’uneixen i perfilen aquest relleu muntanyós.
Monument dedicat a una figura clau i pionera de l’excursionisme català. Vinculat als inicis de l’excursionisme científic del segle XIX, fou l’impulsor del primer refugi de Catalunya, el d’Ulldeter, inaugurat el 1907.
Rodejada de faigs i dels boixos que li donen nom, aquesta font recorda que Camprodon és terra d’aigua. Amb el temps, les fonts es van convertir en punts de trobada, amb places i bancs per gaudir de l’espai.
Segons la llegenda, un monjo benedictí portava ocultes en una bota les relíquies de Sant Patllari. En arribar a prop de Camprodon, l’ase s’aturà i va fer tres cops a terra, d’on sorgiren tres dolls d’aigua.
Al costat de la font trobem la bassa del Botàs, un espai artificial que acull nombroses granotes roges (Rana temporaria), espècie pròpia de les zones d’alta muntanya que aquí troba un refugi tranquil.
Antiga casa d’estiueig de principis del segle XX, restaurada el 2022. La seva arquitectura detallada evoca l’esplendor i el potencial econòmic dels primers estiuejants que buscaven l’aire fresc de la muntanya.
Del monestir només en resta l’església de Sant Pere, testimoni de la vida monàstica. Al costat, Santa Maria feia el paper d’església parroquial i acollia la població que creixia al voltant del monestir.
Situat en un indret estratègic, el Pont Nou i el nucli històric, amb el castell de Sant Nicolau al capdamunt, recorden el paper de vila de pas que Camprodon ha tingut entre les grans valls pirinenques.
