DISTÀNCIA TOTAL 8,9 km
DESNIVELL 464 m / -464 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 3 h 45 min
ÈPOCA DE L'ANY Tot l'any
PUNT D'INICI Aparcament de les piscines
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari que comença al nucli medieval de Vallfogona de Ripollès i ens endinsa a les obagues de la serra de Milany, seguint el torrent de la Masica, un espai d’aigua, boscos i petjada humana antiga.
Sortim de l’aparcament de les piscines i ens dirigim al nucli medieval, on destaquen el castell de la Sala i el campanar del Pòpul. Després de travessar la plaça de la Vila, baixem pel camí vell fins a la riera de Vallfogona, que creuem per l’imponent pont medieval, i continuem aigües amunt fins a la font de la Tosca. Seguint la pista cap a Milany, un cop passat el torrent de la Masica, prenem un corriol a l’esquerra que ressegueix el torrent. Val la pena desviar-se uns metres fins a la bauma del Boer abans d’arribar als gorgs. El camí s’endinsa entre fagedes fins al forn de calç i puja al collet de la Bauma, d’on tornem a la font de la Tosca, passant pel jaciment de la Teuleria del Pinetar de l’Obra, i retornem a Vallfogona refent el camí.
A la font de la Tosca trobareu un plafó amb un codi QR que us convida a descobrir el torrent de la Masica amb un joc de pistes virtual per a tota la família. Haureu d’ajudar la Goja, la fada d’aigua que viu rere els salts del torrent, a trobar el seu mirall perdut. Seguiu les pistes i deixeu-vos endur per la màgia de l’aigua i del bosc.
La ruta està totalment senyalitzada amb senyals de l’Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.
Punt d’inici al costat de les piscines i davant del santuari de la Salut, des d’on la vista s’obre al poble i als boscos. Un lloc tranquil per començar el camí abans d’endinsar-se al nucli antic.
Alçada al segle X per l’abadessa Ranlo i consagrada l’any 960, l’església mostra l’empremta del temps entre pedra romànica i traços barrocs. Des del comunidor, obert al cel, es beneïen els camps i s’invocava protecció contra vents i tempestes.
Travessant el portal de la muralla entrem al nucli antic de carrers estrets i pedra viva. Al cor del recinte, el castell, del segle XIII, i l’església de la Mare de Déu del Pòpul, del XII, evoquen l’origen medieval del poble.
Pont gòtic del segle XIV, d’una sola arcada elegant sobre la riera de Vallfogona. Forma part de l’antic camí de ferradura que unia els castells de Milany i Vallfogona, que testimonia el pas serè dels segles i de la història.
L’aigua que brolla d’aquesta surgència, rica en carbonat càlcic, transforma el seu pas en pedra. En tocar l’aire, el mineral es diposita i crea aquestes formes, com si la roca hagués nascut de l’aigua.
Entre parets de conglomerat s’obre aquesta cavitat d’uns trenta metres, testimoni del pas del temps. Antigament, algunes baumes van servir de refugi de bestiar o de llar, acollint vides humils sota la roca.
Petits salts d’aigua dibuixen un racó de pau vora la riera. El murmuri constant convida a aturar-se, respirar i deixar-se envoltar pel so fresc i l’encís d’aquests espais naturals tan privilegiats.
Entre els boscos de la Llastanosa, les restes d’un vell forn recorden el batec d’un món rural avui silenciós. És el testimoni d’unes mans que modelaven la calç i d’un paisatge que, amb el temps, s’ha transformat.
Aquesta antiga teuleria, avui restaurada, recorda l’art de donar forma a la terra. D’aquí sortien teules i maons que aixecaven les cases del poble, testimoni viu del treball i la saviesa rural.
