DISTÀNCIA TOTAL 3,4 km
DESNIVELL 36 m / -36 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 1 h
ÈPOCA DE L'ANY Tot l’any
PUNT D'INICI Aparcament de la sala polivalent
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Passeig pels carrers del nucli de les Planes d’Hostoles per descobrir les expressions artístiques que habiten en alguns dels seus murs i que ens conviden a transitar de la reflexió cap a l’emoció.
El mapa que acompanya aquesta fitxa és només una proposta, ja que aquest passeig pels carrers de les Planes d’Hostoles incorpora una dimensió de descoberta lliure del poble. Des del centre de la vila fins al barri del Jonquer, les façanes de les cases i les intervencions artístiques teixeixen un diàleg —que ens parla de vells camins rals i de les lluites dels remences— entre el ric patrimoni urbà i les emocions que desperta el conjunt d’actuacions artístiques, que ja formen part del paisatge. Es tracta d’un paisatge viu que, com tot paisatge, i encara més si és urbà, muta en l’espai amb el pas del temps.
L’aparcament dels gorgs de les Planes, que també dona accés al nucli urbà, és el punt d’inici per visitar els diversos gorgs del municipi. Formen part de l’espai protegit del riu Brugent, un entorn natural fràgil i de gran valor, l’accés al qual requereix reserva prèvia per garantir-ne la preservació.
Per descobrir aquests espais, als punts d’atenció turística municipals trobareu el joc de la ruta d’art urbà de les Planes d’Hostoles: una proposta lúdica per endinsar-se en família en la descoberta dels espais artístics urbans, tot passejant pels seus carrers plens d’història.
Fa un segle, els seus dits teixien la riquesa industrial d’aquest poble a les fàbriques del riu. I en ple segle XXI, les dones del poble tornaren a enfilar l’agulla, aquest cop per cosir mascaretes i protegir la seva gent. Si mireu al vostre voltant, trobareu els fils invisibles que uneixen la comunitat?
Aquí la vella frase filosòfica es transforma: ja no parlem d’impulsos cecs, sinó de «principis», valors profunds que la raó freda sovint no sap llegir, però que ens empenyen a actuar per allò que creiem just. I vosaltres, sou capaços de sentir quins són els principis innegociables que fan bategar la vostra vida?
Dues generacions amb un abisme de silenci al mig. L’avi, amb la memòria plena d’històries orals, el net, submergit en la llum blava de la pantalla, absent. Aquest mural és un mirall situat al parc on jugueu. Quin botó premeu: el de la wifi o el d’escoltar les històries de l’avi?
Com un ecosistema on conviuen plantes, animals i altres organismes, la societat només és forta si és diversa. I les dones, com la natura, tenen el poder de transformar el món si treballen juntes. Un mural que convida a fomentar l’amor per la diversitat i el respecte entre els éssers vius.
Les mans sàvies d’en Miquel transformen àgilment les branques en un cistell. En un món de plàstic i objectes d’un sol ús, el vímet ens parla de paciència i de bosc, d’oficis artesans i de bellesa. Ens qüestiona què sabem fer nosaltres només amb les nostres pròpies mans.
Fa 500 anys, aquesta vall no era de pau, sinó de guerra. Els pagesos, farts de ser tractats com a objectes pels senyors feudals, van alçar les falçs i van dir prou. Gràcies a ells, la servitud va acabar legalment el 1486, però... quines «cadenes» modernes creieu que encara hem de trencar?
Aquest mural ens demostra que és possible fer cinema sense càmera ni pantalla. El seu fons rosa trenca amb la paleta de colors del paisatge per recordar-nos que la bellesa no necessita justificació, només cal gaudir-la. Us animem a moure-us ràpid com una papallona per fer-lo ballar.
De la llavor cuidada amb amor en sorgeix un roure fort i ferm, arrelat a la terra. En un món ple de soroll, l’educació amorosa i el sentit crític són l’arrel que ens manté lliures i forts, resistents a les tempestes que pretenen uniformitzar-ho tot. I vosaltres, alimenteu tant la ment com el cos?
Aquest mural ens mostra com la memòria s’esvaeix amb l’Alzheimer, barrejant l’oblit amb la fantasia, la realitat amb el somni. Els records són sòlids i duradors com les pedres o líquids i esmunyedissos com l’aigua del Brugent? I vosaltres, quin record voldríeu conservar a tot preu?
La pagesa, falç en mà i criatura a l’esquena, us esguarda amb mirada ferma. Us recorda l’origen pagès de la gent del barri, el seu esforç diari per cultivar la terra en equilibri amb la natura. Les marietes donen fe d’aquesta relació simbiòtica. Per cert, quantes en trobeu?
