DISTÀNCIA TOTAL 3,4 km
DESNIVELL 150 m / -150 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 1 h 15 min
ÈPOCA DE L'ANY Tot l’any
PUNT D'INICI Aparcament de la plaça del Raig
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari familiar que ens acosta a la prehistòria i a un jaciment únic al Pirineu, on van viure les darreres comunitats de caçadors i recol·lectors del nostre territori.
Sortim de la plaça del Raig de Queralbs i travessem el poble pel carrer del Pla fins a la plaça de la Vila, centre del nucli antic. Seguim cap a l’església de Sant Jaume i deixem la població pel camí de la Davallada. Continuem recte pel camí del Monell, mantenint l’alçada en direcció a l’estret del Forn. Un senyal ens indica l’inici de la baixada cap al riu de Tosa i la Bauma dels Fadrins. Creuem el torrent dels Plaus per una passarel·la de fusta i, més endavant, el riu de Tosa, per seguir després un corriol estret que avança paral·lel al riu, vorejant prats de pastura. Un breu ascens final ens porta fins al peu de la paret de la bauma dels Fadrins, un espai carregat d’història i silenci. El retorn es fa desfent el camí d’anada, amb noves perspectives sobre el paisatge que ens envolta.
Quan visitem pobles, sovint percebem el pas del temps i l’evolució de les formes de vida. A la bauma dels Fadrins aquest canvi es fa especialment evident. Les campanyes arqueològiques hi han identificat eines i restes d’animals que revelen com les darreres comunitats caçadores i recol·lectores del Pirineu van donar pas a les primeres societats agrícoles. Aquest punt de transició, silenciós però profund, marca l’inici de les transformacions del paisatge i de la manera de viure que han configurat el nostre territori fins avui.
La ruta està totalment senyalitzada.
A l’entrada del poble hi trobem la senyalització de diverses rutes, entre les quals el camí vell de Queralbs a Núria, un punt perfecte per orientar-se i començar a descobrir els camins de la vall.
En un vessant, com molts pobles pirinencs, els carrers horitzontals organitzen el nucli i les cases s’esglaonen per aprofitar el sol. Recórrer-los és veure la història i el caràcter d’aquest poble de muntanya.
Església romànica del segle XII, d’una sola nau i absis semicircular. El porxo sud, amb sis arcs sobre cinc columnes de marbre, n’és el gran tresor, amb la porta d’entrada que manté encara els batents antics.
Riu que recull les aigües que neixen entre el Puigmal i el pic de Dòrria, i baixa deixant al sud la carena de les serres de Planès i d’Estremera. Un curs d’aigua que dona forma i vida a tota la vall.
Abric natural de roca calcària que va acollir petites comunitats de caçadors i recol·lectors, i més endavant les primeres comunitats agrícoles. Un espai on el paisatge guarda memòries molt antigues.
