DISTÀNCIA TOTAL 5,8 km
DESNIVELL 180 m / -180 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 2 h
ÈPOCA DE L'ANY Tot l’any
PUNT D'INICI Aparcament de l’església de Sant Vicenç de Canet
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari familiar que segueix els antics camins que, a les faldes de l’antic volcà, uneixen els nuclis de Canet i Adri. Un recorregut entre boscos joves de pins, alzines i sureres que evoquen oficis antics vinculats a l’explotació forestal.
Des de l’aparcament davant de l’església de Sant Vicenç, prenem el camí que s’inicia rere la rectoria i travessa els primers camps abans d’endinsar-se pel vell traçat entre sureres i alzines. En aquest espai, marcat per la memòria carbonera, encara s’hi conserva una antiga barraca de carboners. Mantenint l’alçada, el camí ens porta fins a l’església de Sant Llorenç d’Adri, des d’on comença el retorn per un camí ample amb vista als plans d’Adri i la muntanya de Rocacorba. Arribem a les restes de Can Xinet, als peus del volcà del Puig d’Adri, amb un ampli mirador, i seguim per un corriol que, després de Can Comes, creua la carretera GIV-5313 i la sureda de la Torre per retornar a Canet d’Adri.
Aquest itinerari es troba a l’Espai d’Interès Geològic del Volcà del Puig d’Adri (geozona 212), d’alt valor geològic per la presència d’afloraments volcànics com colades de lava i dipòsits piroclàstics. El Puig d’Adri és un con d’escòries, format per fragments de roca expulsats durant les erupcions i acumulats al voltant de la seva antiga xemeneia, testimoni visible de la força que un dia modelà aquest paisatge.
Per complementar la ruta amb la visita a les gorgues de la Font de la Torre, cal fer una reserva prèvia a la pàgina web de l’Ajuntament:
També es pot consultar l’app de l’Ajuntament
Com moltes esglésies del territori, té un origen romànic, del segle IX. Amb el pas del temps, ha sofert diverses transformacions, com la del segle XVI, quan s’hi alçà el campanar que avui domina el paisatge.
Aquest bosc jove de pins, alzines i sureres és hereu d’antigues explotacions forestals. Durant segles, la seva fusta i el suro van alimentar oficis tradicionals com la producció de carbó i la pela de suro.
La producció de carbó vegetal exigia paciència i estar-hi a prop: els carboners vetllaven dia i nit les seves carboneres, controlant amb cura la temperatura perquè la fusta es convertís lentament en carbó.
La porta romànica del segle XII, amb dues arquivoltes ben definides, evoca l’origen antic d’aquest temple, que ha viscut diverses reformes al llarg dels segles, especialment després dels terratrèmols del segle XV.
El volcà del Puig d’Adri visqué diverses erupcions que van modelar-ne el relleu. Als talls del terreny s’hi distingeixen les capes de materials, com pàgines que expliquen la seva història geològica.
Les restes d’aquest antic mas, de petites dimensions, s’obren a un horitzó immens: la depressió prelitoral dona pas a les planes empordaneses, amb el Montgrí i les Gavarres sobre el mar Mediterrani.
Les restes de murs de pedra seca recorden l’antiga explotació agrícola del territori. Aquestes feixes, avui cobertes de bosc, sostenien petits camps de conreu que definien un paisatge obert i treballat.
