DISTÀNCIA TOTAL 6,8 km
DESNIVELL 112 m / -112 m
TEMPS TOTAL ESTIMAT 2 h
ÈPOCA DE L'ANY Tot l’any
PUNT D'INICI Aparcament davant de l’Ajuntament
TIPUS D'ESTACIONAMENT Gratuït
Itinerari que ens convida a endinsar-nos en els entorns de Pont de Molins, un dels cinc municipis del paratge de la Garriga d’Empordà, i en el ric patrimoni de pedra seca, tan lligat a la memòria rural d’aquest paisatge.
Sortim de l’aparcament davant de l’Ajuntament i avancem pel camí del Roure, sota el traçat de l’AVE, fins a entrar al vell nucli de Molins, on ens espera l’església de Sant Sebastià. Continuem en direcció oest i pugem per la serra d’en Jordà fins al priorat de la Mare de Déu del Roure. Resseguim el camí dels Tramonts fins a les barraques del pla del Roure i, després d’un breu tram per la GI-5043, baixem per un corriol ombrívol que segueix el torrent, també flanquejat per barraques. Arribem al molí d’en Calbet i travessem la Muga pel pont, per seguir la riba dreta per una pista ampla fins al castell de Molins i, poc després, fins a un antic forn de calç. Finalitzem passant pel Pont Vell i entrant al poble pel carrer de la Muga, tot passant pels molins de la Son fins a retornar al punt d’inici.
La pedra seca és un dels patrimonis més genuïns de Catalunya: barraques, marges i tines que expliquen segles d’enginy i vida pagesa. Construïts només amb pedra, s’integren al paisatge i narren històries úniques de treball, esforç i adaptació. Descobriu-ne centenars arreu del país i planifiqueu noves rutes a la plataforma col·laborativa Wikipedra:
La ruta està totalment senyalitzada amb les marques grogues horitzontals de la xarxa de camins Itinerànnia.
Per aquest espai, entre l’Ajuntament i l’escola Tramuntana, hi passa el camí de Sant Jaume. S’hi pot accedir amb transport públic i és ideal per iniciar o acabar la descoberta de Pont de Molins.
Record de l’enfrontament de la Guerra Gran (1793-95), en la qual va morir Luis de Carvajal, comte de La Unión i capità general, lluitant contra les tropes franceses a la batalla del Roure.
Entre ruïnes silencioses, aquest antic priorat romànic del segle XII, destruït al segle XVIII, manté viva la memòria del lloc i la llegenda de la verge amagada que un brau va trobar sota un roure, símbol de fe.
Conjunt de barraques agrícoles que servien d’aixopluc i per guardar eines de treball al camp. Un testimoni viu de l’art de la pedra seca, reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Tot i que avui el pas es fa per una estructura metàl·lica moderna, a sota encara reposen les restes de dues antigues arcades de pedra, testimoni amagat d’un pont que unia camins i històries.
Restes d’una antiga fortalesa fronterera de mida petita. Conserva la torre rodona, trams de mur i la capella de Santa Maria; vestigis que, entre runes i silenci, encara expliquen segles d’història.
Forn del segle XVIII on la pedra calcària es transformaven en calç gràcies a un foc que cremava dos o tres dies seguits. Va estar en funcionament fins a mitjan segle passat.
Els tres arcs de volta de canó, encara visibles, recorden l’antiga carretera de França, hereva de la via romana cap al Portús. Al seu pas, el carrer del Pont va impulsar el creixement urbà des del segle XVIII.
Els dos molins, situats l’un sobre l’altre, aprofitaven el mateix corrent de la Muga. Entre roques, canals i vestigis de la resclosa, les seves restes encara perviuen, silencioses, entre bardisses i memòria.
